Amb aquest projecte “Un univers d’històries d’Europa al món” a l’Institut XXV Olimpíada hem experimentat les tècniques etnogràfiques i ens hem sentit una mica persones antropòlogues. Hem fet un descobriment meravellós que podem recuperar els passats successius que han viscut les persones que ens acompanyen en la nostra vida. Amb ells hem viscut estis de vida, esdeveniments, pensaments, somnis…, perquè cadascun dels nostres avis i les nostres àvies ens han explicat relats intercanviables i complementaris, però sobre tot humans, plens de tendresa, d’alegria, de satisfacció, d’amor. Hem après que la zona intermèdia, entre el que queda i el que s’ha esborrat, és una zona fràgil de la memòria, on s’ha de capbussar, investigar i respectar i cuidar.

Hem recuperat el passat, aparentment perdut per no compartir-lo.

Donem les gràcies al projecte per facilitar-nos la possibilitat d’aquesta experiència que ha fet present allò que desconeixíem i ens ha convertit en investigadors emocionalment implicats per poder entendre les múltiples vides que els nostres avis i les nostres àvies han viscut.