Som a les portes de l’estiu, a les acaballes d’aquesta magnífica primave- ra, de llums encisadores, plena del cant dels ocells, exuberantment verda i florida per les pluges caigudes els darrers mesos en aquest assedegat país, aquest país on no sap ploure…

Un any més se’ns ha esmunyit el curs d’ entre les mans… ara farà un any des del darrer editorial que vaig escriure per a aquest butlletí.

Un editorial en què volia posar l’èmfasi en la importància de la participació de les famílies, les feines que es realitzen des de l’AMPA, la necessitat de la diversitat de punts de vista, de la implicació de les famílies…

Per tot això no ens cansem ni ens cansarem de repetir, un cop darrered’un altre… perquè la participació de les famílies a hores d’ara és mínima,està sota mínims, mirall-reflex de la societat que ens envolta.

Els miracles no existeixen, i si volem canviar les coses per millorar-les, ho hem de fer entre tothom, ens hi hem d’implicar, sumar.

Dedico un agraïment al grapat de famílies noves que s’han involucrat al llarg d’aquest curs que ja s’acaba: 5, una mica menys d’un 0’01 % del total de famílies que porten els seus fills i filles en aquest Institut.

Les xifres ho diuen tot.

Això sí, d’aquí unes setmanes, quan es porti a terme la compra-venda de llibres sentirem dir com de malament i de lo mal organitzat que està tot, entre tantes altres coses:

Què ens hi juguem?