Subbótnik (de subbóta: dissabte), és una paraula que es refereix al treball voluntari de la ciutadania seguint una tradició popularitzada des dels inicis de la Unió Soviètica. El mateix Lenin s’arremangava i sortia al carrer a fer feines per donar exemple. Així doncs, el dissabtes, o almenys un dissabte al mes, la població dedica unes hores del seu temps a treballar per a la comunitat: plantar un roser, netejar el parc de la cantonada o plantar un arbre, pintar les parets de l’escola, arreglar l’accés per a la gent gran al centre cívic… treball de tots per al bé comú.

A casa nostra tenim (o teníem fins fa poc) el mateix costum en l’àmbit familiar. Ens pen- sem que som molt diferents però en realitat ens hi assemblem molt!. Recordeu aquella ex- pressió de: fer dissabte?. Doncs sí, aquell dia els membres de la família es repartien les fei- nes que, per la raó que fos, no es podien realitzar durant la setmana: la neteja a fons dels banys, treure la pols (ah!, sempre la pols), els vidres de la galeria, la nevera … Tot per fer més agradable i confortable la casa per a tots..i posant-hi tots la seva capacitat de treball, grans i petits. Fos la que fos.!

Les reunions de l’AMPA són com aquesta barreja dels Subbótnik o de fer dissabte: aquest dia en què una sèrie de gent es troba i posa en comú les feines que s’han de fer per als nostres fills, per a l’escola, en definitiva per a la nostra societat, per al futur… (i que, ben re- partides, no són tantes!).

Ah! no sé si imagineu la importància i la influència que arriben a tenir aquestes tasques en el bon desenvolupament dels cursos escolars: la compravenda de llibres amb l’estalvi que significa per a les famílies, les orles o viatges, la participació en el Consell Escolar…

Per cert, aquest any hi haurà canvi de junta de l’AMPA. Hi ha un equip de persones, pa- res i mares, que han fet una feinada enorme al llarg de molts anys (des d’ aquí una abraçada i agraïment immens per tot el que heu fet!). Els seus fills i filles acaben un cicle, deixen l’institut, uns per seguir estudiant, altres per a treballar… la vida que segueix el seu curs.

Hi haurà un relleu?. Pares i mares que s’han incorporat recentment amb els seus fills i filles. Quants pares i mares valerosos, us apunteu a fer dissabte?. Us animeu a invertir una mica del vostre temps, de les vostres capacitats, de les vostres il·lusions en un projecte que és de tots i per a tots, començant per als vostres fills i filles?

A mi personalment se’m fa molt difícil d’entendre la baixa participació de les famílies.

Realment ens preocupa l’aprenentatge i educació, el benestar i felicitat dels nostres fills i fi- lles?. Realment volem tenir veu i vot dins el sistema educatiu, les activitats escolars?. Ens preocupa de veritat? Ah!. Que potser és mes còmode pensar: ja ho farà algú altre!? Això sí, tenim el dret a queixar-nos de tot perquè tot es fa…. fatal!

Jo sempre ho he tingut clar. Potser és que no li he trobat mai el gust de seure hores i hores davant de la tele (de fet no en tinc a casa), ni a passar-me la vida criticant tot el que es fa o es deixa de fer, potser és que em preocupa més el meu fill que una final de la Champions. Potser és que per a mi tenir un fill és voler acompanyar-lo fins que pugui caminar en soli- tari. Potser és que sempre m’ha agradat fer dissabte… Quan després de la feina, amb tota la família, contents i satisfets, anàvem a fer un vermut perquè ens l’havíem guanyat, i els petits podíem demanar patates fregides i calamars a la romana… Era el moment en què ens trobàvem tots, tota la família, i compartíem la felicitat d’estar junts.

Pot semblar que tot això no és altra cosa que nostàlgia…però…Quedem per fer el vermut?